Daniel Colprim

Daniel Colprim

Metge Geriatre at Hospital Comarcal d'Amposta
En el moment actual treballo a la unitat de mitja estada polivalent del Hospital Comarcal d'Amposta.Estudiant de doctorat per la UAB,sobre transicions assistencials i trasllats potencialment evitables des de centres d'atenció intermèdia als hospital d'aguts.
Daniel Colprim

 

La definició de multimorbiditat com a 2 o més malalties cròniques simultànies és àmpliament acceptada per la comunitat científica. Així tot, com identifiquem i mesurem les malalties cròniques és un tema de debat, i massa sovint arbitrari per part dels equips investigadors i personal assistencial.

Un recent article publicat per Amaia Calderón Larrañaga i col·laboradors (investigadora del Institut Karolinska , i membre del grup Aragonés EpiChron), intenten aportar una revisió dels principals diagnòstics mèdics, per a determinar quines malalties o condicions poden establir-se com a cròniques i així definir la multimorbiditat.

Mitjançant un equip multidisciplinari format per: metges de família, geriatres i epidemiòlegs, defineixen la malaltia crònica com aquelles amb una llarga duració que portin a:  1)  discapacitat o empitjorament de la qualitat de la vida, o 2) requereixin un llarg període de tractament i rehabilitació.

El grup d’experts identificà de la Classificació Internacional de Malalties versió 10 (CIM-10), 918 patologies cròniques que quedaren agrupades en 60 categories. Posteriorment les aplicaren en una cohort de 3,363 persones, majors de 60 anys de l’àrea de Kungsholmen, al centre d’Estocolm (mitjana d’edat de 74,6 anys, 64% insititucionalitzats). De les 60 categories, 13 mostraren una prevalença superior al 10%,  35 entre el 1 i 10% i  12<1%. Les més importants foren: hipertensió (68,8%), dislipèmia (45,8%), insuficiència renal crònica (37,5%), cardiopatia isquèmia (16,7%) i anèmia (13.7%). El 10% dels participats tenien només una categoria, mentre que un 88,6% tenien 2 o més malalties cròniques. El nombre de categories augmentava significativament amb la edat dels participants.

Els autors trobaren que la  freqüència de multimorbiditat és més gran que la publicada en estudis previs; probablement perquè inclogueren en la definició paràmetres com  temps, tractament, necessitats de curetatges,  qualitat de vida i aspectes funcionals.

Punts claus que podem extreure: 

-Hi ha una necessitat de tenir una definició “operativa” de malaltia crònica per a detectar correctament la multimorbiditat.

-Mitjançant un equip multidisciplinar defineixen quines malalties del ICD-10 es poden considerar com a cròniques.

-Per a definir-les inclouen paràmetres de discapacitat, qualitat de vida, períodes de tractament i necessitat de rehabilitació.

-Aquesta nova agrupació ajudarà en futurs estudis a estandarditzar com mesurem la multimorbiditat i a fer-los més comparables entre ells.

Podeu trobar l’article sencer al següent link:  https://academic.oup.com/biomedgerontology/article-lookup/doi/10.1093/gerona/glw233

 

Tags: , ,