Cristina Roqueta

Cristina Roqueta

Metgessa geriatra. at Parc de Salut Mar. Centre Fòrum. Barcelona.
Doctora en Medicina per la Univeritat Autònoma de Barcelona (UAB). Professora Associada de la UAB. Membre del grup d'Ortogeriatria de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia.
Cristina Roqueta

M’agradaria comentar un article publicat recentment a la revista Journal of The American College of Cardiology per Rogers et al sobre les cures pal•liatives en pacients amb insuficiència cardíaca.

Es tracta d’un estudi prospectiu, unicèntric, randomitzat, sense cec, en pacients afectes d’insuficiència cardíaca avançada i elevat risc de mortalitat als 6 mesos.

L’objectiu va ser avaluar si la intervenció interdisciplinària de cures pal•liatives millorava la qualitat de vida dels pacients respecte als que rebien tractament convencional.

El grup d’intervenció (75 pacients) rebia a més a més de l’atenció de l’equip de cardiologia habitual, l’atenció d’un equip interdisciplinar de cures pal•liatives per a la valoració i maneig de símptomes físics, psicosocials, espirituals i per a la planificació avançada de cures. A l’alta hospitalària rebien també seguiment d’una infermera a domicili.

El grup control (75 pacients) era tractat per l’equip de cardiologia. No es denegava la consulta a l’equip de cures pal•liatives durant l’ingrés. A l’alta, rebia seguiment del metge d’atenció primària i de l’equip de cardiologia.

Es va avaluar la qualitat de vida [Kansas City Cardiomyopathy Questionnaire (KCCQ) i Functional Assessment of Chronic Illness Therapy-Palliative Care scale (FACIT-Pal)], la presència de depressió i ansietat [Hospital Ansiety and Depression Scale] i les preocupacions espirituals [Functional Assessment of Chronic Illness Therapy-Spiritual Well-Being scale] a les 2, 6, 12, i 24 setmanes.
L’edat mitjana dels pacients va ser de 72 anys (47% dones). Durant el període de seguiment de 6 mesos, el 30% van reingressar i el 29% van morir. El grup intervenció va presentar de manera significativa major benefici en la qualitat de vida [diferència KCCQ = 9,49 punts, 95% interval de confiança [IC]: 0,94 a 18,05, p=0,030; diferència FACIT-Pal = 11,77 punts, 95% IC: 0,84 a 22,71, p=0,035) i una millora en els símptomes de depressió (diferència HADS-depression = -1,94 punts; p=0,020) , ansietat (diferència HADS-anxiety = -1,83 punts; p=0,048) i en el benestar espiritual (diferència FACIT-Sp = 3,98 punts; p=0,027) respecte al grup control. No van haver diferències en els reingressos hospitalaris i en la mortalitat entre ambdós grups.

Com a limitacions de l’estudi destaca que és unicèntric, l’elevada pèrdua per defunció de pacients en el seguiment i la possibilitat de rebre alguna intervenció de cures pal•liatives en el grup control.

Comentari: L’elevada mortalitat i la mala qualitat de vida dels pacients afectes d’insuficiència cardíaca avançada fan pensar en la necessitat de portar a terme un abordatge més interdisciplinar i global. També són necessaris més estudis per determinar el tipus i el temps adient d’intervenció de cures pal•liatives en pacients amb insuficiència cardíaca avançada.

Cita:
Rogers JG, Patel CB, Mentz RJ, Granger BB, Steinhauser KE, Fiuzat M, Adams PA, Speck A, Johnson KS, Krishnamoorthy A, Yang H, Anstrom KJ, Dodson GC, Taylor DH Jr, Kirchner JL, Mark DB, O'Connor CM, Tulsky JA. Palliative Care in Heart Failure: The PAL-HF Randomized, Controlled Clinical Trial. J Am Coll Cardiol. 2017;70(3):331-341.

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28705314

 

Tags: , , ,