Miquel Àngel Mas

Miquel Àngel Mas

Integrated care to older people at Direcció Clínica Territorial de Cronicitat Metropolitana Nord, Institut Català de la Salut, Catalonia, Europe
Miquel Àngel Mas

El creixement progressiu de l’atenció pal·liativa a les persones amb malaltia crònica avançada no oncològica obre oportunitats per a aconseguir favorables resultats de cures de qualitat a l’entorn dels pacients. Estudis realitzats en els últims anys en diverses patologies, com el PREFER en Insuficiència Cardíaca, publicat a Eur J Heart Fail 2014;16(10):1142-51, han mostrat que és possible combinar una atenció centrada en la persona, integrant atenció d’Insuficiència Cardíaca i atenció pal·liativa a casa, millorant de manera substancial qualitat de vida i morbilitats.

Seguidament presentem un assaig clínic randomitzat, que va en la línia de l’estudi anteriorment esmentat, i que fou publicat aquest any passat a la revista Journal of Pain and Symptom Management. Inclogué un total de 84 pacients enviats a Cures Pal·liatives després d’hospitalització per Insuficiència Cardíaca avançada en situació de final de vida (per complir dos dels següents criteris: classe funcional NYHA III or IV, expectativa de vida estimada pel metge derivador d’un anys, hospitalitzacions repetides ≥2 en darrers 6 mesos degut a símptomes de la insuficiència cardíaca, més existència de símptomes físics o psicològics tot i tractament òptim). El grup intervenció rebé un programa estructurat de 12 setmanes de visites/trucades reglades per infermers/es gestors/es de cas. El grup control rebé seguiment a consultes externes de Pal·liatius, més suport de treballador/a social, i podia activar-se seguiment a domicili en cas que fos necessari. Es va realitzar seguiment als 4 i 12 setmanes de l’alta de les variables: qualitat de vida (mesurada pel qüestionari MQOL-HK, per a atenció pal·liativa i el qüestionari CHQ-C, específic per a ICC), control de símptomes (evaluats per l’ESAS), estat funcional (avaluat per PPS), satisfacció (mesurada pel l’eina PSQ) i sobrecàrrega del cuidador (mesurada per Zarit).

En el seguiment, les persones del grup d’intervenció obtingueren millors puntuacions de qualitat de vida, amb resultats similars de control de símptomes i d’estat funcional que el grup control. A la vegades els malalts que reberen el programa domiciliari referiren major satisfacció, i els seus cuidadors menor sobrecàrrega de cures que aquells cuidadors de pacients que reberen atenció basada en consultes externes.

Conclusions:

Sembla que els programes comunitaris que presten atenció al domicili de final de vida del pacient amb malaltia d’òrgan tipus insuficiència cardíaca s’adapten més que els centrats en atenció ambulatòria, ja que comporten millor qualitat de vida i menys sobrecàrrega dels cuidadors, sense que l’atenció a casa vagi en detriment del control de símptomes.

Referència:

Ng AYM, Wong FKY. Effects of a Home-Based Palliative Heart Failure Program on Quality of Life, Symptom Burden, Satisfaction and Caregiver Burden: A Randomized Controlled Trial. J Pain Symptom Manage 2018;55(1):1-11.

 

Tags: , ,