Escrit per Ana Maria de Andrés, farmacèutica clínica del Parc Sanitari Pere Virgili.

polifarmacia

En el post d’avui revisem nova informació sobre els coneguts criteris STOPP/START. Tot i que es disposa d’una extensa bibliografia

sobre la seva utilitat per detectar prescripcions inapropiades en ancians, encara son pocs els treballs que demostrin els seus efectes sobre variables clíniques. Fa uns mesos, es va publicar a la revista J Am Geriatr Soc, un treball amb l’objectiu de confirmar si l’aplicació d’aquesta eina es capaç de disminuir els esdeveniments adversos per medicaments (EAM).

L’estudi va consistir en un assaig clínic aleatoritzat, simple cegament, dut a terme sobre pacients >65 anys, ingressats en un hospital terciari de referència. Els pacients ingressats a càrrec d’un professional amb experiència en farmacoteràpia geriàtrica (o al seu càrrec en els 12 mesos previs) van ser exclosos de l’estudi. Es van definir dos blocs (intervenció i control) que incloïen diferents serveis de l’hospital. La prevalença d’EAM en ambdós blocs era coneguda i comparable. L’aleatorització es va realitzar mitjançant un sistema de “clusters” amb l’objectiu de disminuir l’efecte d’aprenentatge sobre els professionals. Es va realitzar una única intervenció en les 48h post ingrés: es va revisar la prescripció i, en cas de complir algun criteri STOPP/START, es va contactar amb el metge responsable (verbalment i registrant la intervenció a la història clínica). La variable principal de resultat va ser la incidència d’EAM. Com a variables secundàries es van avaluar el cost de tractament i la estança mitjana.

Es van incloure 732 pacients amb una edat mitjana al voltant de 80 anys, Charlson 2 i Barthel 18. Es van detectar 42 EAM al grup intervenció (11,7%) versus 78 EAM al grup control (21%). La diferència entre ambdós va ser estadísticament significativa, amb una diferència absoluta de 9,3% i un NNT de 11 (OR 0,5, IC95% 0,33-0,75; p=0,001). Els principals fàrmacs causant d’EAM van ser opiois, diürètics, antihipertensius i benzodiazepines. No va haver diferències en la mitjana d’estança hospitalària tot i que si es va observar un menor cost en el tractament a l’alta al grup intervenció (73,16€ versus 90,62€).

En conclusió, l’aplicació d’una senzilla eina de revisió, un sol cop, pot tenir resultats rellevants per al pacient. Seria interessant conèixer l’impacta que tindria la seva incorporació, per exemple, a un sistema de prescripció electrònica. Per altra banda, sorprèn que els pacients a càrrec de geriatres fossin exclosos. Vol dir que en aquest cas assumim que sempre es realitza una revisió adequada de la medicació? Creieu que és així al nostre entorn?

Referencia:
O’Connor MN, O’Sullivan D, Gallagher PF et al. Prevention of Hospital-Acquired Adverse drug reactions in older people using screening tool of older persons’ prescription screening and screening tool to alert to right treatment criteria: a cluster randomized trial. J Am Geriatr Soc 64:1558–1566, 2016.

 

Tags: