Aquest article és un exemple de l’ús d’una tècnica anomenada “Association Rule and Frequent-Set analysis” per tal d’identificar patrons d’ús i combinacions de medicaments i investigar-los específicament en el pacient ancià amb Síndromes geriàtriques.

Els autors argumenten que els sistemes clàssics de farmaco-vigilància per monitoritzar esdeveniments adversos poden ser molt exigents quant a ús de recursos, a més de dependre de la comunicació d’esdeveniments adversos a institucions centrals i tenir una pobra qualitat de dades. Els autors justifiquen que l’ús de les noves tècniques de “data mining” (mineria de dades) a partir de grans bases de dades pot suposar una avantatge sobretot per a l’anàlisi d’esdeveniments adversos en els ancians que típicament presenten major polifarmàcia i multimorbiditat.

Els autors fan una anàlisi secundària a partir de la base de dades de l’estudi CHAMP portat a terme a Austràlia entre el 2005 i el 2007 que incloïa 1686 homes >70 anys de la comunitat residents a Sydney, Austràlia. Es va recollir informació detallada sobre els medicaments que prenien i també sobre la presència de fragilitat, caigudes, incontinència urinària i deteriorament cognitiu. 60% dels participants presentaren almenys una Síndrome geriàtrica. A través d’algoritmes avançats, els investigadors identificaren i descrigueren les associacions de medicaments considerades rellevants (més prevalents que l’esperat per l’atzar) en la població general i també en els participants que presentaven almenys una Síndrome geriàtrica.

La combinació medicamentosa “antiulcerosos i antidiabètics” va resultar la més destacada en la mostra general mentre que, entre els participants amb almenys una Síndrome geriàtrica, destacaren les combinacions de “antigotosos i hipolipemiants” i “inhibidors de l’angiotensina II i diürètics”.

Els autors discuteixen que algunes d’aquestes troballes ens poden donar informació sobre l’”efecte cascada” en la prescripció de diversos fàrmacs. També discuteixen que aquesta tècnica pot permetre estudiar les conseqüències de la complexitat dels tractaments farmacològics en les persones ancianes complexes amb Síndromes geriàtriques.

Mentre aquestes tècniques semblen poder reflectir al màxim la complexitat del pacient ancià, a mi em queda el dubte de si ens hi podran apropar prou o de si ens poden donar una falsa seguretat davant d’un pacient complex però també únic. Tanmateix, suposo que l’important és que estiguem tots al mateix vaixell per millorar el maneig de la complexitat.

Referència: Held F, Le Couteur D et al. Polypharmacy in older adults: Association Rule and Frequent-Set Analysis to evaluate concomitant medication use. Pharmacol Res. 2017;116:39-44. doi: 10.1016/j.phrs.2016.12.018.