Ester Risco

Ester Risco

Infermera at Hospital Clínic de Barcelona/ Universitat de Barcelona
Investigadora en el grup de recerca CURES A LA GENT GRAN DEPENENT (CGGD).
Ester Risco

Aquesta setmana comentarem un article publicat a la revista Neurourology and Urodynamics que tracta sobre l'auto sondatge vesical intermitent en persones grans. Un procediment terapèutic per a les persones que pateixen retencions d'orina, sobretot de tipus neurològic. Com a infermeres sovint pensem que és una tècnica limitada a certs grups poblacionals (més joves), ja que presenta certa dificultat tècnica i requereix un aprenentatge específic per a prevenir-ne complicacions. Estudis previs mostren que l'edat no és un factor relacionat amb l'aprenentatge. Però hi ha poca evidència sobre si pot ser-ho per a mantenir-ne l'adherència, sobretot en persones grans.

L'estudi té com a objectiu explorar els factors predictors de l'adherència d'aquest procediment en persones majors de 65 anys. I alhora, avaluar si aquesta població té més risc d'incompliment que els menors de 65 anys. A través d'un disseny retrospectiu es van incloure totes les persones majors de 65 anys que havien realitzat formació per l'auto sondatge vesical intermitent a la unitat de neuro-urologia d'un Hospital Universitari de França, entre el gener del 2011 al gener del 2016, independentment de la seva patologia. I es va disposar d'un grup control amb persones menors de 65 anys amb les mateixes característiques. Totes les dades dels participants es van recollir de les històries clíniques. L'avaluació es va fer al mes i als 6- 12 mesos. L'adherència al procediment es va comprovar en les visites presencials de seguiment.

De les 169 persones majors de 65 anys estudiades, gairebé el 70% seguien amb el procediment al mes, i el 47,3% als 6-12 mesos. L'obesitat, el test d'exercicis d'adherència, test de símptomes urinaris i la prescripció de la tècnica menys de 3 cops/dia eren els principals factors de risc per no seguir amb l'auto sondatge abans del primer mes però cap estava relacionada amb no seguir als 6-12 mesos. Amb el grup control, es van trobar diferències significatives en el primer mes, però no en els 6-12 mesos.

Punts a destacar:

  • L'auto sondatge vesical intermitent és una bona alternativa al sondatge permanent també en persones grans.
  • L'adherència al procediment és més favorable en persones que han de realitzar el buidatge més de 3 vegades al dia, possiblement perquè no són capaces de miccionar de forma espontània i per tant ho necessiten.
  • Les persones amb dificultats per a realitzar la tècnica des de l'aprenentatge tenen més risc d'abandonament. Cal revalorar aquesta opció en persones amb obesitat o altres condicions limitants.
  • Tot i que la disminució de l'adherència terapèutica en el temps és similar a altes tractaments, els reforços educatius per part de la infermera podrien millorar-ho.
  • Les infermeres tenim un paper cabdal a l'hora d'ensenyar la tècnica a les persones que ho requereixen: mesures d'higiene i control de signes i símptomes que evitin complicacions.

 

REFERÈNCIA DE L’ARTICLE: Hentzen C, Haddad R, Ismael SS, et al. Predictive factors of adherence to urinary self-catheterization in older adults.Neurourology and Urodynamics. 2018; 1– 9. https://doi.org/10.1002/nau.23915

 

 

 

1. Amarenco G, Guinet A, Jousse M, Verollet D, Ismael SS. Pencil and paper test: a new tool to predict the ability of neurological patients to practice clean intermittent self-catheterization. J Urol. 2011;185:578–582.
2. Haab F, Richard F, Amarenco G, et al. Comprehensive evaluation of bladder and urethral dysfunction symptoms: development and psychometric validation of the Urinary Symptom Profile (USP)questionnaire. Urology. 2008;71:646–656.
 
 

Tags: , , ,