Esther Roquer

Esther Roquer

- Metgessa especialista en geriatria al Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
- Médico especialista en geriatria, Hospital universitario Sant Joan de Reus.
Esther Roquer

L’atenció centrada en la persona és un dels paradigmes de la medicina moderna, molt especialment en l’atenció als pacients d'edat avançada. Cada cop amb major èmfasi els equips de salut treballen en la direcció d'assolir un model d'atenció centrat en la persona, es a dir, una atenció individualitzada , holística i on es promou el dret de les persones a decidir sobre les actuacions en la seva salut, des d’ una vessant multidimensional i multidisciplinària. Com totes les actuacions mèdiques, aquest model d’atenció ha de ser avaluat amb eines que ens ajudin a discernir la seva utilitat. Però quines eines tenim per avaluar la qualitat de la atenció persona-centrada? I quina qualitat metodològica tenen aquests instruments de mesura? Sobre aquesta ultima pregunta versa l'article que us presento avui. És una revisió sistemàtica, realitzat a la revista BMC Geriatrics el passat mes de març, que analitza les característiques i la qualitat de diferents eines emprades per avaluar la atenció centrada en la persona en població d’edat avançada.
Metodològicament es realitzà una cerca sistèmica, analitzant-se finalment 11 eines procedents de 22 referències bibliogràfiques. En quant a les característiques de les eines, totes eren qüestionaris, la majoria auto realitzats per professionals sanitaris i una minoria realitzats a pacients i familiars. Tots ells tenien com a mínim una propietat de mesura d’una escala multi-item, definida segons els estàndards de les guies COSMIN(COnsensus-based Standards for the selection of health Measurement Instruments), la majoria foren dissenyades per ser realitzades a centre residencials i de llarga estada (6 eines) i 4 per l’entorn hospitalari. Només una eina era per l’avaluació de l’atenció centrada en la persona a nivell domiciliari, excloent-se de l'anàlisi aquelles dissenyades per valorar l’atenció en àmbit de curta estada, com per exemple urgències. L’anàlisi evidencià una escassa implicació dels pacients i les seves famílies en els qüestionaris realitzats, essent la majoria de les avaluacions realitzades per els professionals sanitaris. Un punt important que també es detectà fou la dificultat en trobar una definició única de l’atenció centrada en la persona , que obstaculitza gran manera que les diferents eines puguin ser homogènies, donada la diferent interpretació que del model d’atenció centrada en la persona realitza cada autor. L’anàlisi qualitativa d’aquests qüestionaris es va dur a terme en dos etapes, en primer lloc fent servir el kit COSMIN (COnsensus-based Standards for the selection of health Measurement Instruments) i en segon lloc avaluant 7 propietats de mesura segons uns llindars àmpliament reconeguts prèviament per la seva acceptabilitat. Aquesta anàlisi va reflectir una baixa qualitat metodològica global, principalment en la validesa estructural i del contingut de les eines i una baixa reproductibilitat transcultural. Cap de les 11 eines va poder ser comparada amb una eina “gold-estandar”.
Les conclusions a les que arriba aquest metanàlisi són que els instruments per mesurar l’eficàcia de la atenció centrada en la persona són actualment molt limitats. L’objectiu de la revisió sistemàtica d’identificar, descriure i avaluar críticament les eines de mesura d’aquest model d’atenció centrat en la persona, reflecteix una baixa qualitat metodològica d’aquestes eines disponibles actualment.
Punts claus:
- Aquest estudi és la primera revisió sistemàtica d’eines de mesura del model d’atenció centrat en la persona en pacients d’edat avançada, model d’atenció fonamental en aquest grup poblacional.
- El metanàlisi posa de relleu les múltiples definicions de l’atenció centrada en la persona, cosa que dona lloc a un ampli ventall d’actuacions i dificultat la seva correcta avaluació qualitativa.
- L’estudi posa de manifest la necessitat de millorar el rigor metodològic dels instruments de mesures de la atenció centrada en la persona i l’importància de donar un major protagonisme en el desenvolupament i validació dels mateixos als pacients i les seves famílies.

Referència:

Wilberforce et al. Person-centredness in the care of older adults. A systematic review of questionnaire-based scales and their measurement properties. BMC Geriatrics 2016;16:63.
Aquí us en deixo l’enllaç: http://bmcgeriatr.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12877-016-0229-y

 

Tags: , ,