Francesc Riba

Francesc Riba

-Geriatre. Unitat Geriatria d'Aguts. Hospital de Granollers.
-Geriatra. Unidad Geriatría de Agudos. Hospital de Granollers.
Francesc Riba

L'arteritis de Horton (AH), arteritis de la temporal o de cèl·lules gegants, és la vasculitis primària més freqüent en l'ancià. Presenta una predilecció per a artèries de mida gran o mitjana. Reconèixer aviat una AH pot ser un desafiament, ja que la seva presentació clínica varia àmpliament: des d'una cefalea de nova aparició i símptomes constitucionals fins a formes menys comunes com la pèrdua d'agudesa visual, febre d'origen desconegut o una aparent polimiàlgia reumàtica aïllada.

La confluència d'edat avançada, una vasculitis sistèmica que afecta a l'aorta i a les seves branques i l'ús de corticosteroides sistèmics durant llargs períodes de temps, predisposa a un empitjorament del pronòstic cardiovascular i una menor supervivència.

En els últims dos números del European Geriatric Medicine s’ha publicat articles en relació a aquesta vasculitis. Una revisió centrada en la relació amb el risc cardiovascular i una editorial sobre les possibles millores diagnòstiques i pronòstiques.

Els punts clau que es destaca d'aquestes publicacions són els següents:

  • L'esperança de vida és similar a la població, en general. No obstant, pot haver un augment de mortalitat dins dels 3 o 4 primers mesos, si la vasculitis no està ben controlada.
  • Estudis de casos i controls apunten que el major risc de patir un esdeveniment cardiovascular agut, ictus o infart de miocardi, és més important al primer mes del diagnòstic, sent alt el primer any i mantenint-se significativament una mica elevat fins als 5 anys. Altres estudis van mostrar una major morbiditat cardiovascular, amb riscos relatius que van oscil·lar entre 1,28-2,04 per a esdeveniments cerebrovasculars i 1,49-2,13 per a cardiopatia isquèmica.
  • L'ecografia doppler color segueix sent una prova no invasiva que facilita el diagnòstic. La realització de l'estudi ecogràfic també disminueix els falsos negatius de les biòpsies, ja que pot detectar el trajecte afectat pel procés vasculític.
  • La resta dels estudis d'imatge, és a dir, la tomografia computeritzada, la ressonància magnètica, la angiografia per ressonància magnètica i la tomografia computeritzada per emissió de positrons poden ser útils per a l'avaluació de l'extensió de la malaltia però sobretot per a detectar complicacions tardanes com els aneurismes aòrtics.
  • El seu tractament segueix sent altes dosis de corticosteroides, encara que investigacions recents suggereixen que Tocilizumab, un anticòs monoclonal contra el receptor de IL-6, pot servir com un agent d'estalvi d'esteroides.
  • L'ús de teràpia antiagregant/anticoagulant i/o de estatines segueix sense evidència concloent. La majoria d'autors estan d'acord en què s’ha de realitzar seguiment més estret dels factors de risc cardiovasculars detectats en aquests pacients. S'ha de posar èmfasi en l’avaluació acurada, la prevenció i el maneig dels efectes adversos del tractament glucocorticoide.

 

Referències:

Crespo, R. R., and L. Menezes Falcão. "Approach to giant cell arteritis and recent evidence on its relation with cardiovascular risk. A review." European Geriatric Medicine 7.6 (2016): 591-596.

Liozon, E. "Improving diagnosis and prognosis in giant cell arteritis: Still more issues than answers." (2017).

 

Tags: , ,