La insuficiència cardíaca (IC) i el MPOC son dues de  les malalties amb major impacte advers en la població. Les exacerbacions de les dues influeixen negativament en la supervivència, l'autonomia i la qualitat de vida de les persones i són una causa comuna d'hospitalització i visites al servei d'urgències.

S'han desenvolupat diversos models de detecció de descompensació basats en la monitorització remota de paràmetres clínics com la dispnea, la freqüència cardíaca o respiratòria, la saturació, el pes o la temperatura per intentar detectar el més aviat possible aquestes exacerbacions. Sovint, l'objectiu és incorporar aquests models en una plataforma de telemedicina. No obstant això, de moment els models desenvolupats en el diagnòstic d'exacerbació han mostrat una sensibilitat i especificitat variable i pobre fins a la data.

Per sixò el presentar en aquest fòrum un estudi d'una revista en obert d'impacte, com és la Journal of Clinical Medicine, que ajuda a donar llum en crear una eina per a diagnosticar exacerbacions clíniques, i a més està fet "a casa", en #geriCSG , per un gran company i amic, no només és un orgull, sinó que és tot un honor.

En aquest estudi prospectiu longitudinal, es van reclutar de quatre hospitals diferents, durant 18 mesos a 124 persones majors de 55 anys, amb exacerbació d'insuficiència cardíaca o MPOC prou greu per produir un ingrés hospitalari. Es va excloure aquells amb una classe funcional IV de la New York Heart Association (NYHA), que portessin marcapassos o dispositius intracardiacos o que necessitaven oxigenoteràpia crònica abans del reclutament.

Cada pacient es va sotmetre a tres sessions d'avaluació presencial idèntiques, un durant la seva hospitalització o exacerbació, i dues després de l'alta, en fase estable.

Cada sessió d'avaluació va consistir en 3 fases consecutives: descans (assegut almenys 20 minuts), esforç (caminar en plànol 6 minuts) i recuperació (4 minuts tes la fase d'esforç, en posició asseguda).

Els principals paràmetres que es van avaluar van ser la freqüència respiratòria i cardíaca, la saturació d'oxigen (SatO2) i la distància capaç de deambular en metres en 6 minuts (6WTM). També es va mesurar la dispnea (mitjançant les escales NYHA i MMRC) i la pressió arterial en repòs, el pes corporal i la temperatura corporal.

Es va observar, sobretot en MPOC, que la SatO2 mostra les majors diferències entre les fases estable i d'exacerbació, cosa ja coneguda.

Però la novetat d'aquest estudi, és que tot i que 6MWT s'ha avaluat com un factor pronòstic per a la mortalitat o de reingrés hospitalari, tant en IC com a MPOC, aquest estudi mostra que pot ser valorat també per determinar una reagudització, amb els punts de tall de 35 i 40 metres per al MPOC i la IC, respectivament.

Així que gràcies a aquest nou paràmetre (la marxa), es pot establir un nou algoritme diagnòstic de reagudització de MPOC i IC, que supera els anteriors, tot i que encara amb una taxa alta de falsos positius en IC.

Si que després d'aquest estudi, limitat com ells mateixos reconeixen (pendent de validació en una mostra independent), seria bo aprofundir en aquest camp, el de la monitorització de constants vitals durant l'exercici o la marxa, perquè els sistemes de telemedicina de malalties cròniques (IC i / o MPOC) puguin detectar més fàcilment una descompensació cardíaca i / o respiratòria en curs que comporti a un inici de tractament precoç.

Bibliografía

Gálvez Barrón et al. Effort Oxygen Saturation and Effort Heart Rate to Detect Exacerbations of Chronic Obstructive Pulmonary Disease or Congestive Heart Failure. J Clin Med. 2019 Jan 4;8(1). pii: E42. doi: 10.3390/jcm8010042.

 

 

Tags: , , , , , , , , ,