Aquesta setmana us convido a fer una mirada cap a aspectes psicosocials i dol. Estar preparat per la mort d’un familiar es relaciona amb una millor elaboració del dol posterior, i, al contrari, no estar-ho pot ser un factor de risc per presentar un dol complicat i, fins i tot, per morbiditat psiquiàtrica. Però, quin són els factors que fan que els cuidadors/familiars (C/F) estiguin preparats? Aquesta pregunta és la que intenta respondre l’article de la Journal of Palliative Medicine mitjançant l’estudi de C/F de persones ingressades recentment en una residència (PIR).

L’estudi  analitza dades secundaries obtingudes en un assaig controlat randomitzat en el que s’estudiava l’efecte d’una intervenció psicosocial a C/F de PIRs (Schulz R. PMID 25071302) en el que el grup intervenció rebia durant 6 mesos accions vinculades al coneixement de la residència i els seus procediments; la planificació anticipada de cures (PAC); i el benestar emocional, mentre que el grup control rebia només informació.  Es feia una avaluació inicial en la que es valoraven variables del C/F relacionades amb depressió (mitjançant la CES-D Scale de 10 ítems), dol complicat (amb la Complicated Grief Scale), la preparació per la mort de la PIR i la participació en la PAC  (escala de sis ítems de Teno JM. PMID 11532588), característiques sociodemogràfiques (edat, gènere, raça, educació i tipus de relació/ parentiu amb la PIR). De la PIR es valorava el seu estat funcional, (7 ADL Scale) i la presencia de símptomes i alteració de comportament (dolor, ansietat, tristor, problemes respiratoris i expressió de voler morir).

Es van estudiar 217 C/F (108 del grup control i 109 del grup intervenció) i es feia el seguiment 18 mesos. Durant l’estudi es van morir 89 PIR (48 del grup control i 41 del grup intervenció). La majoria de C/F eren dones, presentaven risc de depressió  i tenien PIRs amb 6 o 7 activitats de la vida diària alterades. Quasi el 50% visitaven un cop al dia la seva PIR i quasi el 60% seguien participant en la seva cura quan les visitava. En les preguntes sobre la PAC, les respostes van ser positives entre un 64 i un 87%, el que suposava una alta percepció de participació en la PAC. En relació a les expectatives i preparació per la mort de la seva  PIR, els resultats van ser diferents entre el  grup dels C/F que van patir la pèrdua del seu PIR i els que no, tenint major percepció que el seu parent podia morir en els 6 mesos posteriors i havien parlat més amb l’equip de la residència al respecte, tot i que consideraven que estaven menys preparats, els qu van patir la pèrdua. Un 16% dels C/F van presentaven dol complicat. Amb  models de regressió multivariants van identificar que el que es relacionava amb estar preparat per la mort del seu parent era el tipus de relació que tenien C/ F amb la PIR (menys preparades les mullers), haver participat en la PAC,  la depressió (menys preparats els que en pateixen) i que la PIR hagués manifestat sentiments de voler morir. També van predir que el grau de complicació del dol es relaciona amb  la depressió prèvia a la pèrdua (més complicació en persones que la pateixen) i amb la preparació del C/F per la mort del seu parent (més preparats, menys complicació del dol). La depressió posterior al dol es relacionava amb majors nivells de depressió inicial i estats basals de major dependència de la PIR.

Comentari:

Aquest estudi posa de manifest la necessitat i la possibilitat de treballar proactivament amb C/F de les PIR. És indispensable l’avaluació, la comunicació i el seguiment familiar per tal d’oferir una atenció integral i de qualitat,  ja que no només té conseqüències en el moment de l’atenció a la persona, sinó que pot tenir repercussions més enllà de la seva mort.

Referència:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25469737

 

Data publicació: 7/4/15

 

Tags: ,