Fa unes setmanes ens presentava en @MqAgMas al #GeribloC un article publicat per M.Tinetti, on davant la falta de geriatres actual, advocava per augmentar la formació en geriatria d’altres professionals del sistema, i no tant en augmentar el número de geriatres. L’article del que parlem avui, publicat a l’abril 2016 al Journal of American Geriatrics Society, aposta directament per aquesta opció que defensa M.Tinetti i ens explica una experiència pilot. Per aconseguir educar en geriatria a especialistes en formació es decideix treballar amb equips de formació en geriatria (GET= geriatrics education team):

  • Formació dels GET: estan formats per un metge especialista (director del programa), 1 o 2 residents en formació de la mateixa especialitat (o fellows), un metge geriatre amb experiència docent i un estudiant de medicina. El grup es reuneix 1-2 vegades al mes durant un any.
  • Identificar necessitats: Cada GET identifica les seves necessitats de coneixement i entrenament en geriatria. Per reforçar els objectius, cada GET desenvolupa els seus propis “Geriatric Fast Facts” (GFFs), que són una sèrie de tòpics de formació geriàtrica que consideren s’haurien de treballar en les seves respectives especialitats. D’aquesta manera, el geriatre de l’equip no dirigeix la formació, sinó que fa de guia.
  • Avaluació: les decisions finals realitzades pel GET són posteriorment valorades pel geriatre i el director per assegurar que aquestes estiguin alineades amb els objectius de docència marcats. Durant la formació s’avaluen els coneixements de forma continuada.
  • Disseminació: aquests equips, al incloure també estudiants, els donen la oportunitat de publicar o presentar els seus treballs a congressos nacionals i internacionals. Al final d’aquest projecte pilot, un 87% dels GET van presentar com a mínim un abstract a congressos.

Entre l’anàlisi qualitatiu realitzat, dels finalment 15 GETS formats, destaca la falta de alineament inicial entre el que el geriatre creu que necessita l’especialitat, i el que l’especialista creu que necessita, discordança que posteriorment es ressol en el procés de identificació de necessitats. Interessantíssim també observar les diferents Geriatric Fast Facts (GFFs) aportades per cada especialitat, publicades a la taula 2 de l’article.
Aquest nou model d’integrar la docència en geriatria en la formació de nous especialistes, mitjançant la formació de petits grups on col·laboren diferents professionals mèdics, acordant els objectius entre tots ells, sembla una bona manera d’aconseguir un major coneixement de geriatria en la medicina en general i per tant augmentar la qualitat de l’atenció sanitària entre els pacients més grans. La falta de geriatres actual conjuntament amb un envelliment progressiu de la població, obliga a que la Geriatria, com diu M.Tinetti, es posicioni com una “metadisciplina”, augmentant coneixements de geriatria als altres especialistes i deixant la intervenció especialitzada dels geriatres per a pacients amb alta complexitat.

ReferènciaDenson SSimpson DDenson KBrown DManzi GRehm JWessel BDuthie EH Jr. Geriatrics Education Team Model Results in Sustained Geriatrics Training in 15 Residency and Fellowship Programs and Scholarship. J Am Geriatr Soc. 2016 Apr;64(4):855-61.

 

Tags: ,