L’edat avançada s’associa generalment a major càrrega de morbi-mortalitat i secundàriament a major prescripció de fàrmacs tot i que el risc-benefici de la mateixa no sempre està clar. La polifarmàcia augmenta el risc de prescripció inadequada, interaccions i efectes adversos en ancians la qual cosa contribueix a l’aparició de iatrogènia. En majors de 80 anys aquest risc és més gran i pot contrarestar l’efecte beneficiós de l’ús del fàrmac.

Fins ara no hi havia estudis sobre el paper específic de l'ús de medicació i els seus efectes en població major de 80 anys. Es tracta d’un estudi observacional prospectiu, exclou únicament pacients amb demència o ingressats en unitats d’aguts o de cures pal·liatives, realitzat a Bèlgica. Recull dades demogràfiques, clíniques (comorbiditat-CIRS-), situació funcional (KATZ), activitat física (LAPAQ) i cognitiva (MMSE) així com medicació crònica a l'inici. Es va realitzar un seguiment durant 18 mesos considerant "esdeveniment" la mort, institucionalització o hospitalització durant aquest període. Per a l’anàlisi de l’ús de medicació es va tenir en compte el nombre de medicacions, la polifarmàcia i els subtipus de medicació. Es va crear addicionalment una variable dicotòmica per als fàrmacs amb efecte anticolinèrgic

Després de l’anàlisi de dades es va observar que pel que fa a mortalitat es va objectivar una associació entre polifarmàcia (diürètics, calci-antagonistes, betabloquejants, antidepressius i anticolinèrgics) i mortalitat en l’anàlisi univariant però no es va trobar aquesta associació en l’anàlisi multivariant. Pel que fa a hospitalització, aquesta es va associar de manera significativa a l’ús de medicació tant en l’anàlisi univariant com en el multivariant incrementant el risc d’hospitalització un 11% per cada fàrmac prescrit a l’inici. Dins dels grups farmacològics aquesta associació va ser especialment potent en el cas de calci-antagonistes, diürètics de nansa, broncodilatadors. Pel que fa a institucionalització aquesta no es va associar amb l’ús de fàrmacs si bé si es va observar un augment de risc en el cas de consum de psicofàrmacs (principalment benzodiazepines).

Caldria destacar com a resultats més remarcables l’important augment de risc d’hospitalització que es produeix en incrementar el nombre de fàrmacs en pacients octogenaris, així com l’associació entre calci-antagonistes amb una major mortalitat i principalment l’ús de calci-antagonistes, diürètics de nansa, broncodilatadors amb un major risc d’hospitalització. I l’ús de psicofàrmacs amb el risc d’institucionalització, potser confirmant una vegada més la patologia cognitiva/conductual com a principal factor de risc d’institucionalització i no la presència de morbimortalitat.

Com a principal limitació destacaria el fet de ser un estudi observacional i no tenir dades sobre medicació no prescrita així com de tractaments "a demanda".

És important el fet que en aquest grup d’edat, al contrari del que s’ha observat en cohorts de menor edat, la polifarmàcia no ha demostrat una associació amb un increment de mortalitat. Això podria ser degut a que hi hagi una prescripció adequada o al fet de no tenir en compte el pes de la medicació retirada (difícil de tenir en compte en aquest tipus de disseny). En l’anàlisi univariant s’observa una associació entre deteriorament funcional i augment de mortalitat, hospitalització i institucionalització alhora que a major funcionalitat i activitat física menor risc de mort i ingrés, dades que no es van poder confirmar a l’anàlisi multivariant.

Comentari:

En qualsevol cas queda clar que un ús adequat i racional de fàrmacs en funció de la situació global del pacient comporta un menor risc de iatrogènia i per tant de complicacions en octogenaris. No obstant això són necessaris més estudis que incloguin aquest grup d’edat no només pel que fa a polifarmàcia sinó en qualsevol altre camp donat cada dia augmenta el seu pes poblacional.

Referència:

Maarten Wautersa, Monique Elseviersa, Bert Vaesb, Jan Degryseb, Robert Vander Stichelea, Thierry Christiaensa, Majda Azermaia. Mortality, hospitalisation, institutionalisation in community-dwelling oldest old: The impact of medication. Archives of Gerontology and Geriatrics 65 (2016) 9–16.

 

Tags: , ,