Ingrid Bullich

Ingrid Bullich

Tècnica en salut del Pla director sociosanitari at Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Infermera especialista en Infermeria Geriàtrica. Doctora en Ciències Infermeres.
Enfermera especialista en Enfermería Geriátrica. Doctora en Ciencia Enfermeras.
Geriatric nursing. PhD in Nursing Science.
Ingrid Bullich

En el darrer número de Archives of Gerontology and Geriatrics apareix una revisió sistemàtica sobre cribatge nutricional. S’inclouen 54 articles (en anglès i text complert) dels darrers 20 anys que fan referència a eines d’screening nutricional per gent gran que viu a la comunitat, amb edats de 65 anys o més, que hagin tingut una valoració nutricional a consultes externes, a domicili o a l’atenció primària.

S'inclouen 10 eines validades per al cribatge nutricional (ANSI, ENS, MNA-SF, MST, MUST, NSI, NRI, NUFFE, SCREEN i SCREEN II) i es considera que l’MNA-SF és l’eina més apropiada per identificar el risc de malnutrició a la comunitat (sensible, específic, fàcil i ràpid). Es presenten 43 estudis d’identificació de risc de malnutrició sense intervenció i 11 amb intervenció nutricional, amb resultats molt diversos (risc de malnutrició en gent gran en la comunitat 0-83%), derivats de l’ús de diferents eines d’screening i l’heterogeneïtat dels participants, i amb graus d’evidència III-2 (20,4%) i IV (79,6%).

La revisió dels estudis que han utilitzat els diferents instruments d’screening nutricional permet tenir presents els factors associats al risc o presència de malnutrició (pobresa, menjar sol, mala autopercepció de salut, discapacitats, poc suport social, polifarmàcia, entre d’altres). Es fa esment a la manca de guies d’intervenció nutricional després de l’screening i presenta com a intervencions postcribatge l’assessorament dietètic (consulta dietètica), recursos d’informació nutricional, serveis de menjars a domicili, serveis comunitaris i suplements nutricionals orals. Només vuit estudis presenten avaluació d’intervencions nutricionals i tots evidencien un augment de l’estat nutricional després de rebre alguna d’elles. Tot i això, aquesta revisió posa de manifest la necessitat de realitzar estudis que es focalitzin l’avaluació dels resultats obtinguts.

Comentari:
Sembla que a Catalunya hi ha consciència de la importància del risc o presència de malnutrició i de la seva relació amb la multimorbiditat i consum de recursos. Anualment en l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) es fan preguntes sobre hàbits alimentaris. S’hauria d’incloure l’MNA o alguna altra escala validada, com es va fer en la Enquesta de Salut de Persones Institucionalitzades (ESPI) al 2006, per saber quin estat nutricional tenen els catalans?
Es reconeix que les infermeres d’atenció primària i comunitària tenen un rol clau en la detecció, cribatge i seguiment de factors de risc i de malnutrició en la gent gran. Potser no queda tan clar quan han d’intervenir els professionals dietistes i especialistes en nutrició. Independentment, sembla imprescindible la col•laboració entre tots els professionals de serveis sanitaris i socials per a aconseguir que la gent gran visqui de forma independent a casa amb el millor estat nutricional possible.

Referència:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26444749

 

Tags: , ,